Desprès de fer una recerca per Internet, no ha estat possible trobar un pla de millora enfocat a Educació Infantil. El pla de millora que he trobat ha estat un pla de millora d’un col•legi de la Junta de Catilla y León.
El projecte de millora que han realitzat rep el nom “Mejoramos la Convivencia en el Colegio”, aquesta proposta la van realitzar al C.E.I.P Tesla (Burgos) al curs 2008-2009. Y l’enllaç per visitar el projectes és:
http://ceiptesla.centros.educa.jcyl.es/sitio/upload/plan_de_mejora_0809_PDF.pdf
Aquesta proposta sorgeix del centre partint de la idea fonamental que en una bona convivència escolar és la base d’una bona educació. Per tant, un clima de respecta i confiança facilitarà el procés d’esnenyament-aprenentatge i formarà als alumnes en el sentit més ample. El projecte afirma que als darrers anys la convivència escolar ha estat de gran rellevància degut a la complexitat social.
Dos aspectes que ells consideren importants i per tant volen continuar treballant són:
a.Convivència escolar (respecte, no a la violència, educació no sexista, no a la homo fòbia, ni al racisme, etc.).
b.Habilitats socials.
Les pautes a desenvolupar en aquest projecte són:
1. Dades d’identificació del centre
1.1. Descripció del Centre
2. TÍTOl DEL PROJECTE
3. PLANTEJAMENT I ANÀLISIS
3.1. Breu Justificació de la Necessitat del Projecte
3.2. Autoavaluació
3.3. Identificació de àrees de millora.
4. FORMALITZACIÓ.
4.1. Objectius
4.2. Temporalització
4.3. Equip de Millora
4.4. Activitats que es portaran a terme
4.5. Recursos interns: personals i materials
4.6. Assessorament
5. SEGUIMIENT I AVALUACIÓ
5.2. Avaluació dels objectius
5.3. De procés
5.4. Equip de Millora
5.5. Activitats que es porten a terme
5.6. Recursos interns: personals i materials
5.7. Assessorament
Una vegada he llegit el projecte i analitzat he de dir que el que més m’ha cridat l’atenció ha estat el plantejament que fa el centre i la identificació de les àrees de millora, el centre troba a millorar els següents àmbits:
-La convivència Escolar:
Millorar el comportament cívic dels alumnes (respecte, ordenar, cura del medi ambient, no a la violència, no a la discriminació, etc.)
Augmentar i millorar la competència social dels alumnes en les seves relacions, tant dins com fora del Centre.
-L’hàbit lector i la millora de la lectura comprensiva.
Aquest darrer aspecte m’ha cridat molt l’atenció, ja que la lectura és un recurs importantíssim per treballar la convivència en el centre, a través de l’expressió oral i escrita com a mitjans bàsics per fomentar i treballar la convivència a l’escola.
Finalment, dir que aquest projecte m’ha agradat molt, té una fàcil lectura i penso que molts de centres haurien de plantejar-se en millorar la convivència escolar dels seus centres perquè pot ser cada cop la societat no té tan en compte les relacions personals que s’estan donant.
lunes, 17 de septiembre de 2012
Reflexions sobre alguns dels plans de millora de les meves companyes.
Aquesta reflexió va en relació alguns dels projectes de millora que realitzen les companyes de pràctiques. He seleccionat tres projectes que argumentaré a continuació, segons el meu criteri els he seleccionat perquè m’han cridat l’atenció.
-El primer projecte que vull comentar, és aquell que han realitzat dues companyes d’Eivissa, na Núria Blàzquez i na Marina Ribas envers al pati de l’escola.
Tenint en compte de la importància que té un pati a dins d’una escola, considero que el que volen les meves companyes és fer un projecte per millorar l’espai i crear diferents possibilitats de joc per als infants. Les propostes que fan les meues companyes en relació a un material no estructurat i materials reciclats i de la natura, és un dels motius pel qual he escollit aquest projecte. Tot el material que han proposat fomenta la imaginació i creativitat dels infants, teles, tubs de PVC, neumàtics, elements quotidians que poden trobar sense problema i que estan al nostre abast.
Un altre aspecte que m’ha agradat del projecte, és la creació de diferents ambients en un espai tan important com és el pati i que moltes vegades en els centres es té una mica oblidat.
Finalment, esmentar que les meves companyes fan una labor mol bona i que al centre han de tenir en compte aquest projecte perquè es prou enriquidor i plantegen unes idees molt innovadores i senzilles i espero que al centre siguin conscients de la proposta que realitzen.
-El següent projecte de millora que he triat és el de les companyes Catalina Salvà i na Laura Fiol, Família i escola: eduquem estimant.
He de dir, que el primer que m’ha fet triar aquest projecte és com han titulat el projecte i del significat d’aquet. Tal i com ja he esmentat en altres entrades, considero una part molt important el treball que es fa o s’ha de fer entre les famílies i l’escola.
Penso que les meves companyes el que volen plantejar és per un costat, aproximar als pares a l’escola i donar resposta a aquelles dubtes i problemes que poden sorgir en relació amb l’educació i el tractament dels seus fills, així com compartir experiències, actituds o fins i tot mètodes.
Un dels aspectes que més m’ha cridat l’atenció i que em pareix molt enriquidor és la importància que li donen als contes. Considero que és un recurs que a les escoletes es treballa molt i que a casa pot ser no tant i per això el fet de donar noves estratègies a les famílies tan senzilles i a la vegada tan enriquidores em pareix una part molt positiva del projecte.
- El darrer projecte escollit, ha estat el de na Natàli Vinent i na Carol Garcia, companyes de la seu de Menorca. El projecte rep el nom de: Creació del blog de l’escola.
Per una banda, dir que m’ha cridat l’atenció que hagin escollit aquest projecte de millora tan innovador, tot i que, les companyes asseguren que més que un projecte de millora, seria una nova proposta.
L’objectiu principal de la creació d’aquest blog, és informar a les famílies del projecte educatiu i que el personal docent faci ús de les noves tecnologies. A més a més, fan la proposta de tenir diferents enllaços d’altres blogs, com per exemple de cada classe on les tutores podran penjar fotos, experiències viscudes, un blog de noticies, un per a l’equip de suport de l’escola on donaran a conèixer la seva tasca i, finalment un dedicat les famílies on podran formar part i participar.
Finalment, tal i com ja he esmentat en entrades anteriors, el tema de les noves tecnologies em pareix que és un tema bastant adient i que es pot treballar des de les escoletes. A través de la xarxa podem mantenir altre via de comunicació, i és un lloc on pares, educadors o personal de centre poden fer ús d’aquest recurs i escriure experiències amb els infants, dubtes, propostes, etc.
-El primer projecte que vull comentar, és aquell que han realitzat dues companyes d’Eivissa, na Núria Blàzquez i na Marina Ribas envers al pati de l’escola.
Tenint en compte de la importància que té un pati a dins d’una escola, considero que el que volen les meves companyes és fer un projecte per millorar l’espai i crear diferents possibilitats de joc per als infants. Les propostes que fan les meues companyes en relació a un material no estructurat i materials reciclats i de la natura, és un dels motius pel qual he escollit aquest projecte. Tot el material que han proposat fomenta la imaginació i creativitat dels infants, teles, tubs de PVC, neumàtics, elements quotidians que poden trobar sense problema i que estan al nostre abast.
Un altre aspecte que m’ha agradat del projecte, és la creació de diferents ambients en un espai tan important com és el pati i que moltes vegades en els centres es té una mica oblidat.
Finalment, esmentar que les meves companyes fan una labor mol bona i que al centre han de tenir en compte aquest projecte perquè es prou enriquidor i plantegen unes idees molt innovadores i senzilles i espero que al centre siguin conscients de la proposta que realitzen.
-El següent projecte de millora que he triat és el de les companyes Catalina Salvà i na Laura Fiol, Família i escola: eduquem estimant.
He de dir, que el primer que m’ha fet triar aquest projecte és com han titulat el projecte i del significat d’aquet. Tal i com ja he esmentat en altres entrades, considero una part molt important el treball que es fa o s’ha de fer entre les famílies i l’escola.
Penso que les meves companyes el que volen plantejar és per un costat, aproximar als pares a l’escola i donar resposta a aquelles dubtes i problemes que poden sorgir en relació amb l’educació i el tractament dels seus fills, així com compartir experiències, actituds o fins i tot mètodes.
Un dels aspectes que més m’ha cridat l’atenció i que em pareix molt enriquidor és la importància que li donen als contes. Considero que és un recurs que a les escoletes es treballa molt i que a casa pot ser no tant i per això el fet de donar noves estratègies a les famílies tan senzilles i a la vegada tan enriquidores em pareix una part molt positiva del projecte.
- El darrer projecte escollit, ha estat el de na Natàli Vinent i na Carol Garcia, companyes de la seu de Menorca. El projecte rep el nom de: Creació del blog de l’escola.
Per una banda, dir que m’ha cridat l’atenció que hagin escollit aquest projecte de millora tan innovador, tot i que, les companyes asseguren que més que un projecte de millora, seria una nova proposta.
L’objectiu principal de la creació d’aquest blog, és informar a les famílies del projecte educatiu i que el personal docent faci ús de les noves tecnologies. A més a més, fan la proposta de tenir diferents enllaços d’altres blogs, com per exemple de cada classe on les tutores podran penjar fotos, experiències viscudes, un blog de noticies, un per a l’equip de suport de l’escola on donaran a conèixer la seva tasca i, finalment un dedicat les famílies on podran formar part i participar.
Finalment, tal i com ja he esmentat en entrades anteriors, el tema de les noves tecnologies em pareix que és un tema bastant adient i que es pot treballar des de les escoletes. A través de la xarxa podem mantenir altre via de comunicació, i és un lloc on pares, educadors o personal de centre poden fer ús d’aquest recurs i escriure experiències amb els infants, dubtes, propostes, etc.
domingo, 16 de septiembre de 2012
Reflexió Grupal. Plans de millora a la Xarxa
En aquesta entrada vull mostrar els documents que hem elaborats els companys del itinerari B de l'illa d'Eivissa. En aquest es mostra una reflexió grupal envers a l'avaluació dels projectes de millora que hem trobat a la xarxa.
Treball Grupal. Eivissa. Itinerari B.
Treball Grupal. Eivissa. Itinerari B.
Plans de Millora vs. Bones Pràctiques
View more presentations or Upload your own.
Revisió del meu contracte d'aprenentatge.
En relació a
la revisió del meu contracte d’aprenentatge dir, dir que encara no ha estat
viable modificar certs aspectes, ja que per fer-ho necessitaria estar
treballant amb infants o fent pràctiques per tenir contacte amb ells i
aconseguir el meu propòsit.
Un dels
aspectes que més m’angoixen i que considero no és una tasca gaire fàcil per al
mestre és la de tractar amb les famílies i més concretament quan s’ha
d’informar envers aspectes que afecten a l’educació dels seus fills. Aquesta
tasca, pot parèixer una cosa senzilla, però no ho és, no podem oblidar que hi
ha pares que no volen acceptar segons quines circumstàncies especialment si els
implicats són els seus fills. És per aquesta raó que penso, que un mestre acaba
dominant aquets tipus de situacions amb molta experiència, tacte i coneixent a
les famílies.
Per
finalitzar, he de dir que en la meva revisió de contracte d’aprenentatge, he
millorat en quant a les noves tecnologies, ja que poc a poc i gràcies a les
meves companyes estic aconseguint ampliar els meus coneixements tecnològics que
eren bastant primitius. D’altra banda dir, que l’any que ve quan realitzi el
pràcticum de 3-6 a l’escola espero pugui modificar i millorar el meu contracte
i treballaré per modificar-ho.
Exemples diferents de bones pràctiques a l'aula.
Una vegada més he fet ús de la pàgina de El
Safareig, per extreure tres exemples de bones pràctiques a l’aula que
seguidament comentaré. He tornar a fer
ús d’aquesta web, ja que es poden trobar infinitat de bones pràctiques i
activitats realitzades amb infants, algunes d’elles acompanyades per
fotografies, la qual cosa ens mostra una documentació més visual.
-
Xip xap a
l’aire lliure.
Aquesta proposta m’ha cridat
l’atenció i a més a més, m’ha recordat a una experiencia molt semblant que vaig
viure a l’escoleta on vaig fer les practiques. Es tracta d’aprofitar el clima
mediterrani, ja que ens ofereix molts dies de l’any amb temperatures adients i
que conviden a treure la roba i gaudir del plaer de fer xip xap a l’aire
lliure.
L'aigua que fem servir té
una doble utilitat: jugar i, al mateix temps, regar les plantes. La proposta
forma part de la vida quotidiana i els materials i situació iniciades a l’estiu
permetran seguir gaudint a l’hivern de l’observació i comprensió del
comportament físic d’aquest fluid: l’aigua.
-
Relacions entre generacions = noves
amistats
"Experiència
d'interrelació entre la Gent Gran del Servei de Teràpia Ocupacional del Ventall
i els nens/es de L'Escola Bressol Municipal El Puig, del Vendrell".
Aquesta proposta
hem va cridar molt l’atenció a més considero que és una bona pràctica per als
infants i molt commovedora. Una pràctica on l’objectiu principal es potenciar
les relacions entre generacions, crear vincles entre persones de diferents
grups d’edat, de forma que cadascuna d'elles pogués aportar els seus
coneixements, crear nous llaços afectius basats en el respecte i la
convivència, compartir experiències, intercanviar moments de joc, etc. En
aquest espai de temps la gent gran i els nens/es comparteixen diverses
activitats quotidianes a l'Escola Bressol i també d'altres més lúdiques (l'hora
de berenar, l'estona del pati, jocs diversos, etc.), proposades pels dos
equips.
-
La plàstica a 0-3, un plaer natural.
Aquesta
experiència es du a terme a la Llar d’infants Lola Anglada de Lloret de Mar.
Aquesta pràctica es planteja a partir de fer una barreja de dues paraules tan
significatives com són plàstica i natura, partint d’aquí es posa en marxa un
taller on l’artista és el nen, on el construeix tot el centre educatiu tenint
en compte a les famílies. Un taller on es treballa amb material naturals on es
recol·lecten amb sortides familiars i
amb l’escoleta. Els material que aprofiten són: fulles, branques (l’època de
podar), plantes aromàtiques, sorra, fang, pètals, carbasses, capses, etc.
En aquest taller
es vol aconseguir que l’infant pugui transmetre i provocar experiències
artístiques el més riques possible per als sentits dels infants, descobrir
sensacions que contribueixen al coneixement del seu cos, on es pot manipular,
investigar, construir i jugar amb diversos materials. Aquesta pràctica ofereix
un ampli ventall de coneixements per al infant, és per això que he considerat
una bona pràctica.
Una bona pràctica d'aula.
Quan penso en una bona pràctica d’aula i ho relaciono
amb les meves pràctiques en l’escoleta que les vaig fer, hem venen al cap
diverses que hem varen cridar l’atenció, però si es cert que si he de triar
una, seria: identitat de les famílies i els infants.
Aquesta pràctica la considero molt important, i soc
conscient que al centro on feia pràctiques ho tenien molt en compte. Les
famílies formen part del centre i són una part molt important en l’educació
dels seus fills.
Al centre, podíem veure que cada classe tenia la seva
identitat (amapolas, tulipanes, girasoles, etc.), a més els infants
identificaven els seus penjadors, gots, pissarra, amb una foto de cada infant,
així com un plafó d’informació destinat a les famílies.
També, als passadissos del centre es
construeixen diversos murals on cada família aporta el seu on fiquen fotos de
les famílies dels infants de manera que tota l’escola ho pot veure i es tracta
com un projecte de centre, on només les famílies, també les educadores i la
resta de personal del centre tenia un paper important i implicació, ells també havien
de realitzar el seu propi mural. Després, cada mestra o educadora treballava el
projecte de família amb el murals de forma diferent, a través de l’assamblea,
de contes que inventaven, etc. Aquesta bona pràctica es practica a nivell de
centre, es a dir, tots els infants i famílies son creadors i protagonistes.
Aquest tipus de pràctica es molt
enriquidora per als infants, el fet que la família sigui present a l’escola
ajuda al nen a sentir-se acollin en el centre. D’altra banda penso que es
treballen àrees molt importants com, coneixement d’un mateix i coneixement de
l’entorn.
Bones pràctiques 0-3
Després d’observar una varietat d’experiències i propostes amb infants de 0-3 anys he seleccionat les tres propostes que més m’han agradat. Totes les propostes les podeu trobar a la web de El Safareig. Aquesta és una pàgina online on m’agrada molt navegar ja que pots trobar articles molt interessants, materials, activitats, projectes, experiències, etc.
Les propostes eren molt variades però les que a mi més m’han agradat i que seguidament comentaré són: Poder anar a beure aigua, materials d’experimentació i la llum.
La primera proposta que he estriat ha estat la de poder anar a beure aigua, aquesta proposta m’ha cridat molt l’atenció i m’ha agradat molt, ja que mostra que els infants són capaços de realitzar coses autònomament, ja que els adults moltes vegades no donem l’oportunitat de fer les coses ells mateixos. Els infants poden fer molt més d’allò que normalment els adults permeten. Hem de tenir en compte que els infants no tenen por a l’error i que això forma part de l’aprenentatge diari.
Materials d’experimentació, en aquesta activitat podem observar com amb materials de la vida quotidiana com poden ser la sorra, farina, arròs, cigrons, aigua..., el nens experimenten i gaudeixen amb llibertat, treballen els sentits, comparteixen moments de joc, realitzen transvasaments, etc.
La proposta de la llum, pot ser la que més m’ha impressionat. Crec que es un tema que provoca moltes sensacions als infants, i l’experimentació a través de la llum ofereix innumerables possibilitats d’aprenentatge. Considero que a educació infantil l’experimentació arrel de la llum no només afavoreix noves experiències, també ajuda al infant a superar les pors relacionades amb aquesta.
Les propostes eren molt variades però les que a mi més m’han agradat i que seguidament comentaré són: Poder anar a beure aigua, materials d’experimentació i la llum.
La primera proposta que he estriat ha estat la de poder anar a beure aigua, aquesta proposta m’ha cridat molt l’atenció i m’ha agradat molt, ja que mostra que els infants són capaços de realitzar coses autònomament, ja que els adults moltes vegades no donem l’oportunitat de fer les coses ells mateixos. Els infants poden fer molt més d’allò que normalment els adults permeten. Hem de tenir en compte que els infants no tenen por a l’error i que això forma part de l’aprenentatge diari.
Materials d’experimentació, en aquesta activitat podem observar com amb materials de la vida quotidiana com poden ser la sorra, farina, arròs, cigrons, aigua..., el nens experimenten i gaudeixen amb llibertat, treballen els sentits, comparteixen moments de joc, realitzen transvasaments, etc.
La proposta de la llum, pot ser la que més m’ha impressionat. Crec que es un tema que provoca moltes sensacions als infants, i l’experimentació a través de la llum ofereix innumerables possibilitats d’aprenentatge. Considero que a educació infantil l’experimentació arrel de la llum no només afavoreix noves experiències, també ajuda al infant a superar les pors relacionades amb aquesta.
Bones pràctiques de l’aula/D’afo d’aula
Tal i com ja he esmentat abans, les bones pràctiques que vaig poder observar a l’escoleta on jo vaig realitzar les pràctiques, implica que ja he mostrat una part del Dafo del centre.
A continuació, exposaré les bones pràctiques que vaig poder observar que es duien a terme dintre de l’aula. Per portar a terme aquesta tasca, realitzaré un Dafo d’aula, però només exposaré una part, és a dir, tractaré les fortaleses i les oportunitats.
•Fortaleses:
- Moments dedicats única i exclusivament al lloc lliure, és a dir, els infants tenen moments en els quals ells mateixos decideixen que volen fer, a que volen jugar o amb qui.
-Bona relació dels educadors, tant amb les famílies com amb els infants i la resta de personal del centre.
-Treball per rutines i bona organització de les tasques.
•Oportunitats:
-Participació de les famílies. Això és un aspecte molt positiu, ja que sense el recolzament d’aquestes seria impossible dur a terme sortides o realitzar activitats fora del centre.
A continuació, exposaré les bones pràctiques que vaig poder observar que es duien a terme dintre de l’aula. Per portar a terme aquesta tasca, realitzaré un Dafo d’aula, però només exposaré una part, és a dir, tractaré les fortaleses i les oportunitats.
•Fortaleses:
- Moments dedicats única i exclusivament al lloc lliure, és a dir, els infants tenen moments en els quals ells mateixos decideixen que volen fer, a que volen jugar o amb qui.
-Bona relació dels educadors, tant amb les famílies com amb els infants i la resta de personal del centre.
-Treball per rutines i bona organització de les tasques.
•Oportunitats:
-Participació de les famílies. Això és un aspecte molt positiu, ja que sense el recolzament d’aquestes seria impossible dur a terme sortides o realitzar activitats fora del centre.
Elaboració d'un Dafo de centre.
Un Dafo és un anàlisis d’un centre educatiu, que es fonamenta en la identificació de les debilitats, les fortaleses, les amenaces i les oportunitats que posseeix el centre i que pot plantejar l’entorn.
L’objectiu del Dafo és ajudar en la tria de les estratègies i les tasques més adequades per elaborar un pla de millora. Seguidament exposaré les fortaleses i les oportunitats que vaig poder observar que es donaven al centre on vaig realitzar les pràctiques:
•Fortaleses:
- Expressió de vivències a l’hora de l’assemblea.
- Els docents van canviant de nivell amb els nens, és a dir, els mestres van rotant de nivell i no sempre es troben al mateix.
- Treball en equip per part dels docents.
- Activitats heterogènies.
- Bona organització dels espais, tant dels espais comuns com de les aules.
• Oportunitats:
- Sortides a l’exterior per a conèixer l’entorn o per a tractar temes que es treballen dintre de l’aula.
L’objectiu del Dafo és ajudar en la tria de les estratègies i les tasques més adequades per elaborar un pla de millora. Seguidament exposaré les fortaleses i les oportunitats que vaig poder observar que es donaven al centre on vaig realitzar les pràctiques:
•Fortaleses:
- Expressió de vivències a l’hora de l’assemblea.
- Els docents van canviant de nivell amb els nens, és a dir, els mestres van rotant de nivell i no sempre es troben al mateix.
- Treball en equip per part dels docents.
- Activitats heterogènies.
- Bona organització dels espais, tant dels espais comuns com de les aules.
• Oportunitats:
- Sortides a l’exterior per a conèixer l’entorn o per a tractar temes que es treballen dintre de l’aula.
Una jornada a l'escoleta.
-De 9:00-9:30 les portes de l’escoleta es mantenen obertes per a donar la benvinguda als infants. Cada educadora está a la seva aula i a mesura que els infants van arribant els acull i els hi dona la benvinguda.
-A les 9:30 les portes de l’escoleta es tanquen i a partir d’aquest moment ja no es pot obrir més la porta. Per començar el dia els nens s’asseuen tots en rotllana i fan una petita assemblea per vorer qui ha vingut avui a l’escola o qui s’ha quedat a casa seva. En aquesta petita activitat hi ha interacció per part de la mestra i també per part dels infants.
-A les 10:00 els infants es fan netes les mans i es dirigeixen al menjador per a esmorzar. A les 10:30, quan acaben de esmorcar es dirigeixen una altra vegada a la seva aula i si es necessari la mestra realitza el canvi de bolquers i els nens es netegen les mans, la cara i les dents. Una vegada estan tots llestos realitzen alguna activitat o alguna proposta de joc. Algun dia tenen psicomotricitat o jocs d’experimentació i manipulació a una sala dedicada expressament a aquestes activitats.
-A les 11:30 els infants surten a l’espai i allí tenen mitja hora de joc a l’aire lliure on disposen d’una arener, una estructura de joc, una caseta i diversos cotxes i motos. -A les 12:00 entren a l’aula, es realitza el canvi de bolquers i el canvi de roba si fos necessari, es renten les mans i la cara i es prepara l’aula per al moment del descans o relaxació.
-A les 12:30 recullen els matalassos i els xumets, la mestra els pentina. A les 12:45 s’obrin les portes de l’escoleta per a aquells nens que no es queden a dinar.
-A les 13:15 es tornen a tancar les portes i els nens surten al menjador, on es reuneixen amb la resta de nens de l’escoleta. Finalment, a les 13:45 els infants tornen a entrar dintre de la seva aula per netejar-se.
-A les 14:00 es tornen a obrir les portes per acomiadar als nens que quedaven a l’escoleta.
L’organització de les rutines i del dia a dia dintre de l’aula el decideix l’equip educatiu que hi treballa juntament amb la directora. La relació amb les famílies és molt important a l’hora de treballar amb els infants, per això les educadores treballen junt amb les famílies, d’aquesta manera tots plegats obtindran una bona educació per a l’infant.
-A les 9:30 les portes de l’escoleta es tanquen i a partir d’aquest moment ja no es pot obrir més la porta. Per començar el dia els nens s’asseuen tots en rotllana i fan una petita assemblea per vorer qui ha vingut avui a l’escola o qui s’ha quedat a casa seva. En aquesta petita activitat hi ha interacció per part de la mestra i també per part dels infants.
-A les 10:00 els infants es fan netes les mans i es dirigeixen al menjador per a esmorzar. A les 10:30, quan acaben de esmorcar es dirigeixen una altra vegada a la seva aula i si es necessari la mestra realitza el canvi de bolquers i els nens es netegen les mans, la cara i les dents. Una vegada estan tots llestos realitzen alguna activitat o alguna proposta de joc. Algun dia tenen psicomotricitat o jocs d’experimentació i manipulació a una sala dedicada expressament a aquestes activitats.
-A les 11:30 els infants surten a l’espai i allí tenen mitja hora de joc a l’aire lliure on disposen d’una arener, una estructura de joc, una caseta i diversos cotxes i motos. -A les 12:00 entren a l’aula, es realitza el canvi de bolquers i el canvi de roba si fos necessari, es renten les mans i la cara i es prepara l’aula per al moment del descans o relaxació.
-A les 12:30 recullen els matalassos i els xumets, la mestra els pentina. A les 12:45 s’obrin les portes de l’escoleta per a aquells nens que no es queden a dinar.
-A les 13:15 es tornen a tancar les portes i els nens surten al menjador, on es reuneixen amb la resta de nens de l’escoleta. Finalment, a les 13:45 els infants tornen a entrar dintre de la seva aula per netejar-se.
-A les 14:00 es tornen a obrir les portes per acomiadar als nens que quedaven a l’escoleta.
L’organització de les rutines i del dia a dia dintre de l’aula el decideix l’equip educatiu que hi treballa juntament amb la directora. La relació amb les famílies és molt important a l’hora de treballar amb els infants, per això les educadores treballen junt amb les famílies, d’aquesta manera tots plegats obtindran una bona educació per a l’infant.
Cóm són els centres d'educació Infantil?
El centre on jo vaig realitzar les meves pràctiques va ser un centre privat, però amb molt bona organització, amb un bon equip d’educadors, amb una filosofia de treball coherent i unes instal•lacions prou bones.
El centre consta d’una aula per nadons, dos aules de 1-2 anys que està dividida segons el mes de naixement dels infants i dos aules de 2-3 amb el mateix criteri. Podem dir que el centre és prou ampli, a més té una sala de psicomtricitat condicionada per dita activitat i amb els materials necessaris.
Els espais interiors de les aules, estan molt equipats amb els banys dintre de les pròpies aules, espais preparats per al descans del infants i espais per gaudir.
A les escoletes també hi podem trobar espais a l’aire lliure i amb espais destinats a diferents activitats, en l’escoleta on jo vaig fer les pràctiques hi podien gaudir de dos patis, un arener, etc. Tot i que, el centre era molt complet, hem de ser conscients que també hi ha errades i que no existeix un centre ideal ni perfecte.
Des de el meu punt de vista, es pot crear un centre ideal en quant a espais, però on més s’ha de treballar és en la part de l’equip humà, que és el que realment fa que un centre sigui un bon centre educatiu.
El centre consta d’una aula per nadons, dos aules de 1-2 anys que està dividida segons el mes de naixement dels infants i dos aules de 2-3 amb el mateix criteri. Podem dir que el centre és prou ampli, a més té una sala de psicomtricitat condicionada per dita activitat i amb els materials necessaris.
Els espais interiors de les aules, estan molt equipats amb els banys dintre de les pròpies aules, espais preparats per al descans del infants i espais per gaudir.
A les escoletes també hi podem trobar espais a l’aire lliure i amb espais destinats a diferents activitats, en l’escoleta on jo vaig fer les pràctiques hi podien gaudir de dos patis, un arener, etc. Tot i que, el centre era molt complet, hem de ser conscients que també hi ha errades i que no existeix un centre ideal ni perfecte.
Des de el meu punt de vista, es pot crear un centre ideal en quant a espais, però on més s’ha de treballar és en la part de l’equip humà, que és el que realment fa que un centre sigui un bon centre educatiu.
Les meves pors.
Per poder arribar a plantejar les meves pors, he necessitat d’una estona de reflexió per poder-les ordenar, ja que a la vegada que ho pensava em sorgien de noves.
Quan penso en la meva futura tasca com a docent, em passen pel cap moltes dubtes i angoixes. Intentaré plasmar aquelles que considero més importants.
-La relació amb altres mestres de la mateixa línea educativa serà adient?.
-Els primers dies dintre de l’aula sabre controlar la situació de nervis o aquesta em sobrepassarà i em jugarà males passades?. - Saber ajudar als nens a satisfer les seves necessitats?.
-Com serà la relació amb les famílies? Mostraré seguretat i confiança?.
-Tindré capacitat d’observació? -Saber ajustar-me a les expectatives de les famílies?
-Serè capaç de demanar ajuda a altres docents o inclòs a les famílies quan ho necessiti?.
-Si l’escola treballa mitjançant una metodologia que a mi no m’agrada, com ho podré fer per a canviar la situació dintre de la meva aula?.
-Connectaré bé amb els nens?.
-Com he d’actuar davant situacions complicades amb les famílies?.
•A l'hora de realitzar tutories amb els pares, entrevistes o reunions de curs seré capaç de transmetre tot el que vull que entenguin les famílies?
•Por a l'acollida tant per part dels infants, famílies i personal de l'escola
•Por a saber diagnosticar o no diagnosticar un trastorn o un infant amb n.e.e.
•Por a què en algun moment donat no faci bé la meva feina, o no sapi com resoldre-la.
•Por als sentiments, a no saber controlar-los •Por a no tenir els suficients coneixements com per poder duu una classe tota sola.
•Por a comunicar a les famílies algun moment delicat, alguna necessitat educativa especial del seu fill, com transmetre a les famílies la notícia.
Quan penso en la meva futura tasca com a docent, em passen pel cap moltes dubtes i angoixes. Intentaré plasmar aquelles que considero més importants.
-La relació amb altres mestres de la mateixa línea educativa serà adient?.
-Els primers dies dintre de l’aula sabre controlar la situació de nervis o aquesta em sobrepassarà i em jugarà males passades?. - Saber ajudar als nens a satisfer les seves necessitats?.
-Com serà la relació amb les famílies? Mostraré seguretat i confiança?.
-Tindré capacitat d’observació? -Saber ajustar-me a les expectatives de les famílies?
-Serè capaç de demanar ajuda a altres docents o inclòs a les famílies quan ho necessiti?.
-Si l’escola treballa mitjançant una metodologia que a mi no m’agrada, com ho podré fer per a canviar la situació dintre de la meva aula?.
-Connectaré bé amb els nens?.
-Com he d’actuar davant situacions complicades amb les famílies?.
•A l'hora de realitzar tutories amb els pares, entrevistes o reunions de curs seré capaç de transmetre tot el que vull que entenguin les famílies?
•Por a l'acollida tant per part dels infants, famílies i personal de l'escola
•Por a saber diagnosticar o no diagnosticar un trastorn o un infant amb n.e.e.
•Por a què en algun moment donat no faci bé la meva feina, o no sapi com resoldre-la.
•Por als sentiments, a no saber controlar-los •Por a no tenir els suficients coneixements com per poder duu una classe tota sola.
•Por a comunicar a les famílies algun moment delicat, alguna necessitat educativa especial del seu fill, com transmetre a les famílies la notícia.
Valoració de les meves competències.
En la nostra feina com a docents, considero molt important reflexionar sobre la pròpia tasca i el nostre perfil com a professionals de l’educació, per tant, és necessari identificar les competències que tenim adquirides i aquelles que necessitem millorar.
En la meva opinió, valoro positivament que una de les competències que he adquirit al llarg del temps, és el treball en equip perquè a l’escola tots formen part d’un gran equip i el nostre aprenentatge també està en la realització d’una feina amb objectius comuns i sempre tenint present la importància dels infants.
Una altra competència que considero que desenvolupava en la meva feina de pràctiques i més tard com a educadora, era informar i implicar als pares, per jo és indispensable la comunicació i bona relació amb els pares, donar confiança i que ells tinguin el sentiment de ser persones importants en el treball de l’escoleta no és una tasca fàcil, però tampoc impossible, des de la meva experiència he après que és molt important i s’ha de treballar per aconseguir-ho.
D’altra banda, les competències que he de millorar, per una banda i la més complexar per jo, és emprar les tecnologies de la informació, no tinc masses habilitats amb l’ordinador, o més bé m’he adonat que el que jo considerava que tenia un coneixement mitjà a resultat que no, hi vull continuar amb aquest aprenentatge perquè les noves tecnologies són el futur i moltes escoles treballen emprant aquests mitjans per comunicar-se amb les famílies i els propis alumnes.
Una altra competència a millorar, per la seva complexitat i la falta d’experiència, seria la de gestionar la progressió dels aprenentatges, crec que és una competència imprescindible i per tant a millorar, és una tasca a destacar del mestre, però en l’actualitat per falta d’experiència encara no he assolit, tot i que espero en un futur aconseguir un bon bagatge.
En la meva opinió, valoro positivament que una de les competències que he adquirit al llarg del temps, és el treball en equip perquè a l’escola tots formen part d’un gran equip i el nostre aprenentatge també està en la realització d’una feina amb objectius comuns i sempre tenint present la importància dels infants.
Una altra competència que considero que desenvolupava en la meva feina de pràctiques i més tard com a educadora, era informar i implicar als pares, per jo és indispensable la comunicació i bona relació amb els pares, donar confiança i que ells tinguin el sentiment de ser persones importants en el treball de l’escoleta no és una tasca fàcil, però tampoc impossible, des de la meva experiència he après que és molt important i s’ha de treballar per aconseguir-ho.
D’altra banda, les competències que he de millorar, per una banda i la més complexar per jo, és emprar les tecnologies de la informació, no tinc masses habilitats amb l’ordinador, o més bé m’he adonat que el que jo considerava que tenia un coneixement mitjà a resultat que no, hi vull continuar amb aquest aprenentatge perquè les noves tecnologies són el futur i moltes escoles treballen emprant aquests mitjans per comunicar-se amb les famílies i els propis alumnes.
Una altra competència a millorar, per la seva complexitat i la falta d’experiència, seria la de gestionar la progressió dels aprenentatges, crec que és una competència imprescindible i per tant a millorar, és una tasca a destacar del mestre, però en l’actualitat per falta d’experiència encara no he assolit, tot i que espero en un futur aconseguir un bon bagatge.
Quin tipus de mestre vull ser?
Per poder respondre a la qüestió de quin tipus de mestre vull ser, em resulta bastant complexa, crec que no es pot respondre amb un únic paràgraf, frase o paraula. Partint de la base, que no m’agradaria menys prear a ningú mestre, ja que cadascú realitza la seva tasca docent segons les creences o els aprenentatges que ha rebut i que no existeix el mestre ideal, perquè som persones humanes i tots cometem errors al llarg de la nostra vida.
D’altra banda, i parlant de la meva idea que tinc sobre com serà el meu treball com a docent, no serà basada en una metodologia tradicional i tancada. Crec que el mestres no s’han de tancar en una únic mètode i si començar a treballar segons les “noves metodologies”, que fa anys ja defensaven molts autors constructivistes, però que a la majoria de les escoles encara no ha arribat aquest concepte de metodologia constructivista.
M’agradaria ser un mestre que deixa al infant desenvolupar la seva creativitat, perquè tots els infants tenen inquietuds i curiositat, vull ser una mestra amb il•lusió, amb ganes de treballar, d’aprendre, d’ampliar objectius, poder aportar amb la meva feina una educació millor. Tot mestre, ha de respectar el ritmes individuals de cada infant, motivar-los, estimar-los, donant cabuda a l’error, crear un bon clima dins la meva aula, aconseguir que les famílies s’impliquin en l’escola, perquè ells són una peça fonamental per a la formació i educació dels seus fills i també vull ser una mestra implicada amb la resta de companys.
D’altra banda, i parlant de la meva idea que tinc sobre com serà el meu treball com a docent, no serà basada en una metodologia tradicional i tancada. Crec que el mestres no s’han de tancar en una únic mètode i si començar a treballar segons les “noves metodologies”, que fa anys ja defensaven molts autors constructivistes, però que a la majoria de les escoles encara no ha arribat aquest concepte de metodologia constructivista.
M’agradaria ser un mestre que deixa al infant desenvolupar la seva creativitat, perquè tots els infants tenen inquietuds i curiositat, vull ser una mestra amb il•lusió, amb ganes de treballar, d’aprendre, d’ampliar objectius, poder aportar amb la meva feina una educació millor. Tot mestre, ha de respectar el ritmes individuals de cada infant, motivar-los, estimar-los, donant cabuda a l’error, crear un bon clima dins la meva aula, aconseguir que les famílies s’impliquin en l’escola, perquè ells són una peça fonamental per a la formació i educació dels seus fills i també vull ser una mestra implicada amb la resta de companys.
jueves, 8 de marzo de 2012
CONCEPTE D'INFANT
OMPLINT LA MOTXILLA.....
CONCEPTE D'INFANT
Primerament, cal esmentar que definir el concepte d'infant no és una tasca fàcil, tot i que al llarg dels estudis hem parlat moltes vegades.
Un infant, és una persona que es troba en una determinada etapa de la seua vida, és a dir, al primers anys de vida. Es considera que el periòde d'infància fins arribar a la pubertat aproximadament. Tenint en compte que estem parlant de menors, no ens podem oblidar que tenen uns drets i que els hem de respectar com a tal.
El desenvolupament de l'infant implica diferents aprenentatges que seràn claus per la seua formació com a futur adult i ciutadà. Els adults hem de facilitar-los totes aquelles eines de les que disposem per a que arribin a un bon desenvolupament cognitiu, social i emocional.
Un altre punt important que cal destacar en el periòde d'infància és el procés educatiu, on la família té un paper fonamental per dur a terme aquesta tasca, més tar s'impliquen altres agents educatius com poden ser educadors a l'etapa de 0 a 3, els monitors de temps lliure, i més tard els mestres. Durant aquest procès tant complex el nen adquireix uns coneixments que la societat considera imprescindibles per a la formació de les persones.
Finalment, esmentar que els adults hem de ser els responsables de velar pel seu desenvolupament, la seva segurentat, donar-los l'oportunitat de joc, de dur uns hàbits essencials (higiène, salut, descans, alimentació...), hem d'intentar que siguin feliços.
CONCEPTE D'INFANT
Primerament, cal esmentar que definir el concepte d'infant no és una tasca fàcil, tot i que al llarg dels estudis hem parlat moltes vegades.
Un infant, és una persona que es troba en una determinada etapa de la seua vida, és a dir, al primers anys de vida. Es considera que el periòde d'infància fins arribar a la pubertat aproximadament. Tenint en compte que estem parlant de menors, no ens podem oblidar que tenen uns drets i que els hem de respectar com a tal.
El desenvolupament de l'infant implica diferents aprenentatges que seràn claus per la seua formació com a futur adult i ciutadà. Els adults hem de facilitar-los totes aquelles eines de les que disposem per a que arribin a un bon desenvolupament cognitiu, social i emocional.
Un altre punt important que cal destacar en el periòde d'infància és el procés educatiu, on la família té un paper fonamental per dur a terme aquesta tasca, més tar s'impliquen altres agents educatius com poden ser educadors a l'etapa de 0 a 3, els monitors de temps lliure, i més tard els mestres. Durant aquest procès tant complex el nen adquireix uns coneixments que la societat considera imprescindibles per a la formació de les persones.
Finalment, esmentar que els adults hem de ser els responsables de velar pel seu desenvolupament, la seva segurentat, donar-los l'oportunitat de joc, de dur uns hàbits essencials (higiène, salut, descans, alimentació...), hem d'intentar que siguin feliços.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)